La pars planitis és una inflamació d’una part concreta de l’ull anomenada pars plana, situada a la part més perifèrica de la retina. Amb signes clínics molt típics, és freqüent patir-la a la infància. Sobre el seu pronòstic i opcions de tractament parlem amb el Dr Alfredo Adan, especialista en uveítis de visiõnclinic.
Què és la pars planitis?
La pars planitis és una forma particular d’uveïtis que es caracteritza per la inflamació localitzada en una estructura anatòmica que s’anomena pars plana. La pars plana està situada a la part més perifèrica de la retina. A la pars planitis s’inflama també el gel que hi ha a l’interior del globus ocular i que s’anomena vitri.
Aquesta inflamació causa un dels signes més freqüents de la malaltia: la presència de cossos flotants al vitri per acumulació de cèl·lules inflamatòries (a la imatge inferior). De vegades, aquests cossos flotants poden arribar a ser de gran densitat, produint una gran opacitat i fins i tot ocasionant una pèrdua important de la visió.
A quina edat sol diagnosticar-se la pars planitis?
La pars planitis és més freqüent a la infància, amb unes peculiaritats lligades a l’edat pediàtrica. En nens i nenes, els quadres que ens solem trobar a consulta solen ser més evolucionats: “atès que l’ull no està envermellit, passa desapercebuda també per als pares i, en la majoria de casos, es detecta en una revisió rutinària oftalmològica quan la inflamació està molt evolucionada”.
Dr. Alfredo Adan
Sol ser freqüent associar la pars planitis a un incorrecte desenvolupament funcional de la visió, el que s'anomena ull gandul o ambliopia. En conseqüència, és clau fer un diagnòstic correcte de l'alteració ocular i un tractament precoç.
Quines són les causes daquesta alteració visual?
Un punt clau i que també es desconeix en altres uveïtis és el mecanisme que la produeix. És possible que la causa estigui lligada a una base autoimmune, però sense associació a cap malaltia o infecció fora de lull. En conseqüència, no es recomana fer estudis amplis de laboratori ni radiològics. És una uveïtis de causa purament ocular. Aquest punt té una gran transcendència per evitar proves innecessàries i excés de preocupació per a les famílies.
En casos evolucionats de pars planitis, es pot acompanyar d'inflamació a la part més central de la retina en forma d'edema macular. De manera més infreqüent, pot ocasionar hemorràgia intraocular o despreniment de retina.
Com es pot tractar la pars planitis a la infància?
En una primera etapa, el tractament es basa en l’administració de corticoides. En edat pediàtrica és preferible no administrar-los per via general (oral) pels efectes sobre el retard en el creixement que produeixen. Per això es recomana injectar els corticoides mitjançant infiltracions al voltant del globus ocular, sent la triamcinolona el que s’utilitza amb més freqüència.
També es poden injectar implants intravitris de dexametasona d’alliberament lent. En aquests casos, cal controlar especialment la pressió intraocular.
Si no hi ha una resposta adequada a aquest tractament, es pot optar per una cirurgia. L’operació s’anomena vitrectomia i consisteix a extreure el vitri que conté les cèl·lules inflamatòries resultants de la inflamació. Aquest procediment pot assolir la curació del pacient. Aquesta tècnica també s’utilitza en casos d’hemorràgia vítria o despreniment de retina que pot causar la pròpia pars planitis.
Altres opcions de tractament són els immunosupressors o els fàrmacs biològics.
És una malaltia amb bon pronòstic?
En general, la malaltia té un bon pronòstic: un terç dels casos no requereix cap tractament i se sol autolimitar amb el pas del temps. Els casos tractats precoçment, també poden evolucionar bé i la malaltia tendeix a inactivar-se.
Es pot donar la pars planitis en edat adulta?
A l’edat adulta, la malaltia inflamatòria s’anomena uveïtis intermèdia, ja que no sol estar inflamada la pars plana i sí la retina més perifèrica. Comparat amb la pars planitis, té un millor pronòstic visual, probablement perquè els casos estan menys evolucionats. No obstant això, hi pot haver més incidència d’edema macular.
